Ens agradaria no haver de parlar de nou de la crisi en aquesta editorial, però no podem evitar-ho. Per raons personals i professionals. Com cada any, el número de juliol ens porta l’avanç de la programació de la Festa Major de Sant Adrià. Amb un pressupost més reduït que en l’edició passada, la cita anual dels ciutadans adrianencs amb les seves festes patronals és, aquest 2012, molt especial. Celebrem el Mil·lenari. Sembla que molts habitants de la ciutat no ho saben, però el nostre municipi té més de mil anys (només celebrem el mil·lenari de la primera referència escrita, però la seva existència és anterior). Fer una festa, la que sigui, en moments en els que no ens podem permetre gaires alegries, almenys econòmiques, sempre comporta decepcions. En el cas de la Festa Major de Sant Adrià les decepcions fa anys que no les veiem perquè no s’espera molt d’ella. Tothom sap que la Festa Major no portarà grans artistes a l’escenari de la plaça de la Vila, i menys mal. Perquè, què passaria si s’anunciés l’actuació de noms com David Bisbal, o els Manel o Love of lesbian? La gent sortiria al carrer per protestar, indignada, perquè es gasten els diners en coses poc importants. Per tant, no és tan mala idea continuar amb la línia que fa anys va iniciar l’ajuntament d’involucrar les entitats de la ciutat en l’elaboració del programa de festes. Elles són la força de Sant Adrià i han de ser les protagonistes sempre, ara que no hi ha diners i quan es tornin a tenir (si és que arriba aquest moment).

Com tampoc és mala idea que els pregoners siguin dues entitats que arriban a dues fites importants, l’Agrupament Escolta i Guia als 50 anys, i els Gadgetosplai, als 25. En aquests moments en els que els serveis públics estan en la corda fluixa, s’ha d’apostar encara més pels voluntaris que treballen sense cap tipus de recompensa econòmica per fer que la nostra societat sigui més justa i igualitari.

La crisi econòmica porta la desesperació de molts dels ciutadans, en una localitat amb l’índex d’atur més alt de la zona. Per això és molt descoratjador veure com els grans projectes que s’havien anunciat que portarien llocs de treball a Sant Adrià poden no arribar a ser una realitat. De qui serà la culpa si al final el vaixell-hotel no amarra al Port Fòrum? O si la discoteca Amnèsia no s’arriba a construir a la mateixa zona deixant de nou aquella part de la ciutat sense quasi activitat? No ho sabem, però si al final s’arriba a aquesta situació, tothom patirà les conseqüencies. Ja veurem com acaba tot això, i si el mes de setembre els núvols negres de tempesta ens deixen veure de nou el sol. A molts ens fa molta falta.